Quarante ans plus tard, Dany le Rouge s’est changé en député vert au Parlement européen. Toujours libre, toujours irrécupérable, toujours un peu provocateur. S’il revient volontiers sur ce qui, pour lui, fut une révolution existentielle menée par une jeunesse en mal de liberté de parole, il prévient : “Discuter sans fin de Mai 68 est souvent une manière d’éviter de parler des problèmes d’aujourd’hui.” A bon entendeur…
Cohm-Bendit el simbol d'un esperit lliure i contradictori. Als 40 aniversari diu que no parlaria i ha acabt fent entrevistes. L'excusa que el president de França parla sobre maig 68. Una excusa banal.
Te a veure amb educació ja que els estudiants varen questionar l'educació, els valors, el sistema educadiu, les inspeccions, evalucions, l'autoritats dels mediocres funcionaris que es dedican a enquadrar, inspeccionar i reglementar als estudiants i treballadors, per engabiar-los, dir-los a tot moment el que han de fer,organitzar-lis la vida, i emlenar-lis l'existencia de prohibicions, valors i treball assalariat.
Fou una revolta cultural, politica protagonitzada especialment pels estudiants,
Cohn-bendit ens recorda el context.
L'Ernest Maragall, Montilla i quatre burocrtates del partit socialista ens volen retrocidar a una educació d'abans del 68: més directividad, més inspeccions i avalucions, més lleis, mes normes, mes burocracia partidista, menys participació, etc. Una vida reglada, alienant, enquadrada, consumista pels estudiants i treballadors.
L'unic beneficios d'aquesta llei neoliberal, que ni bisbes, ni PP han protestat, és que por servir als estudiants per a prendre a contestar als poders, despreciar als burocrates i funcionaris, prendre en mà el propi desti, i constar i aprendre que la participació no la regalen sino que es tpren i s'apren lluitant, la millor escola.
En Cohn-Bendit ens diu que els refernts dels estudiants anarquistes de Nanterre eren el Front Popular, la Catalunya lliure i els consells obrers. En canvi els referents de l'Ernest Maragall per a fer la LEC son la Constitució española, l'estatu d'autonomia, ( (un estatut retallat iaprovat a Madrid). En Maragallens proposa directivitat, inspeccions, més autoritat i poder del Ministeri i Centres, més controls, i oblidar-se dels recursos per a treballadors i immigrants.
Ens torna a la societat de “Calla i estudia”, “apuntat als partits del poder i anirás endavant com el Montilla, que sense estudis ha acabat com una persona de bé” Recordem que aquesta llei encarregada pel Montilla va contra els treballadors a qui se'ls elimina el nocturn, contra els immigrants, a qui se'ls considera un problema quan son un benefici. Un llei encarraga per un ex immigran, un treballador que va fer alguns cursos de nocturn, acabant sols la Formació profesional.
Una llei de Partit, del govern, del PSOE per a controlar i formar a pusilamins a Catalunya
